Veient que plovia...
Veient que plovia em vaig anar a refugiar en un bar proper al lloc on estva.En aquell bar ja no feia olor a tabac a causa de la llei antitabac.Vaig demanar una Fanta per passar l'estona.Vaig sortir a fora un moment perquè m'aburria,encara plovia ,i amb més força,semblava que Déu s'havia enfadat amb nosaltres .Al carrer ja no hi havia gent,tot el món s'havia refugiat de la pluja.De sobte em cridà l'atenció una olor,aquesta olor era la d'asfalt mullat.Era una olor estranya,però no feia pudor.Vaig tornar al bar,al bar només hi havia quatre persones,els habituals en aquell bar,que bebien cervesa com de costum.Passada una estona ,vaig decidir tornar cap a casa,ja que la pluja havia afluixat.Fet que em va millorar la tornada cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada